La CUP-UNCPG demana la retirada del pla director de la conca d'Òdena

L’actual diputada Natàlia Sànchez ha ofert una roda de premsa des de la Tossa de Montbui exigint la conservació dels espais naturals i agrícoles de la Conca d’Òdena

A la roda de premsa que ha dut a terme la CUP, ha intervingut la regidora de l’Ajuntament d’Igualada, Neus Carles, que ha volgut recordar que a la Conca d’Òdena ja hi ha sòl industrial disponible i ha denunciat que darrera d’aquest pla director hi ha una operació per destinar aquests espais a grans centres logístics «que ofereixen pocs llocs de treball i de mala qualitat, amb poca capacitat per reactivar i dinamitzar l’economia del territori». De la mateixa manera, la regidora igualadina ha volgut posar en valor el teixit econòmic que depèn de la preservació de la Conca d’Òdena, en especial del sector agrícola, imprescindible si es vol apostar per un consum de qualitat i de proximitat.

En front del model de destrucció del territori, els cupaires aposten per invertir en I+D i impulsar el Parc Agrari de la Conca d’Òdena per desenvolupar un model agroalimentari sostenible, basat en la proximitat i resilient al canvi climàtic. Neus Carles ha reclamat un model pactat amb el territori que busqui la cohabitació entre el sector agrícola, la indústria i la preservació del medi ambient.

Per la seva banda, Natàlia Sànchez ha reclamat «una nova mirada i una nova forma d’ordenar el territori». La diputada de la CUP ha volgut manifestar el rebuig de l’organització a un pla director que considera que porta el segell de Damià Calvet i d’Angels Chacon (ex-consellera d’Empresa i Coneixement) i d’una manera de fer política que busca afavorir l’especulació enlloc de mantenir el territori i els sectors econòmics que en depenen. La CUP ha denunciat que aquest projecte s’està impulsant d’esquenes als agents del territori i s’ha posat al costat de totes les entitats i organitzacions que lluiten per aturar-lo.

El Pla Director de la Conca d’Òdena impulsat pel Departament de Territori de la Generalitat preveu 400 noves hectàrees de sòl industrial i ha comptat amb una gran contestació popular.