La CUP expressa al Baix Penedès la seva oposició a la MAT

Carles Riera, diputat de la CUP, i Irene Sardà, regidora de Decideix Llorenç, han explicat que la formació independentista ha presentat al·legacions al projecte tant a nivell comarcal com nacional

 En una compareixença davant del Consell Comarcal del Baix Penedès, la CUP ha volgut expressar el seu rebuig al projecte de la nova línia de Molt Alta Tensió que afecta més de 40 municipis i 8 comarques del Principat, entre elles l’Alt i el Baix Penedès. El projecte, que es va publicar al BOE a finals de juliol i amb tot just un mes per presentar al·legacions, ha despertat un important rebuig als territoris afectats en els que tant entitats ecologistes com ajuntaments s’hi han pronunciat en contra. 

 

En aquest sentit, la CUP ha anunciat que ha presentat al·legacions al projecte tant a nivell del Baix Penedès com a nivell nacional, entenent que és un projecte que s’ha fet d’esquenes al territori, que no respon a les seves necessitats i que perpetua un sistema energètic al servei dels interessos privats.

 

En aquest sentit, el diputat Carles Riera ha denunciat que aquests projectes «no segueixen els principis per a una veritable transició energètica i incompleixen molts dels preceptes aprovats en la Llei de canvi climàtic 16/2017». El diputat també ha denunciat la vulneració del dret d’accés a la informació i del dret de participació ciutadana en matèria ambiental, la incompatibilitat amb el planejament territorial català, les afectacions sobre el medi (biodiversitat, paisatge, activitats agrícoles i ramaderes, habitatges), així com la denúncia de la fragmentació de projectes. Així mateix, Riera ha destacat l’ampli consens aconseguit alhora de rebutjar el projecte, al que hi ha presentat al·legacions ajuntaments de diferents colors polítics.

 

Per la seva banda la regidora Irene Sardà, ha volgut posar en valor que des del Baix Penedès s’han presentat més de 1.500 al·legacions a un projecte que afecta les poblacions de Llorenç, la Bisbal, l’Arboç, Sant Jaume i Masllorenç, afectant zones agrícoles i espais naturals protegits. Sardà ha volgut subratllar que el projecte s’ha presentat en ple estiu amb la clara voluntat de limitar la capacitat de mobilització. No obstant, la regidora cupaire ha volgut posar en valor que «les organitzacions de veïns i veïnes, les plataformes ciutadanes i les administracions locals ens hem unit per presentar al·legacions contra aquest projecte que pretén trinxar la comarca amb objectius purament econòmics». De la mateixa manera la regidora de Llorenç ha volgut destacar també que a banda de l’impacte ambiental i paisatgístic, el projecte pot comportar conseqüències sobre la salut de les persones ja que les instal·lacions elèctriques estan projectades molt a prop de nuclis de població.

 

En relació estrictament a l’impacte territorial del projecte, Irene Sardà ha alertat que 42,4% del traçat de la línia afectarà sòls qualificats com de protecció especial. Aquests sòls afectats són de valor connector, és a dir han de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori i està sotmès a un règim especial de protecció i que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.

Tant Sardà com Riera han coincidit a denunciar que el Baix Penedès és una comarca especialment sobresaturada pel pas d’infraestructures que no responen a les necessitats pròpies i que cal un canvi de model energètic que passi per una aposta decidida per les renovables, de caràcter públic i properes al territoris de consum, de manera que es tendeixi a minimitzar la necessitat de grans infraestructures de transport d’energia com les diverses línies de Molt Alta Tensió actualment projectades.  

La CUP denuncia que el Baix Penedès és una comarca especialment sobresaturada pel pas d’infraestructures que no responen a les necessitats pròpies i que cal un canvi de model energètic que passi per una aposta decidida per les renovables, de caràcter públic i properes al territoris de consum, de manera que es tendeixi a minimitzar la necessitat de grans infraestructures de transport d’energia com les diverses línies de Molt Alta Tensió actualment projectades.