La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest les actuals contradiccions de la indústria agroalimentària i del model de consum en general: aquests darrers mesos hem vist com les grans superfícies poden especular amb els preus d’aliments bàsics, assistim a la problemàtica de les temporeres, les dificultats en el transport internacional evidencien la problemàtica dels productes quilomètrics, etc.

Però si alguna cosa no hem deixat de fer en temps de confinament ha estat seguir abastint-nos per cobrir les nostres necessitats bàsiques. Hem necessitat continuar comprant per alimentar-nos i per alimentar aquelles persones de qui ens fem càrrec.

I de nou, ens adonem i fem evident que el consum és un acte polític. Una decisió individual, és cert, però que té la força per transformar, o no, la nostra realitat. El consum de proximitat, sostenible, que garanteixi bones pràctiques laborals i que impacti de manera positiva en el nostre territori és una gran eina per fer front a la crisi que vivim i que vindrà. Amb la nostra elecció de consumir o no determinat producte, de comprar-lo aquí, allà o fent clic al botó d’una pantalla perquè ens l’enviïn a casa, podem ajudar (o castigar) aquells que el produeixen i/o el distribueixen.

Perquè quan comprem directament als productors, donem suport a la petita pagesia. La producció agrària a petita escala és font d’ingressos de les famílies productores i altres que hi treballen. Amb els circuits curts de comercialització com ara mercats, comerços de proximitat, venda directa o a través de grups de consum, fomentem i ajudem a aquestes famílies productores a poder continuar vivint de la seva feina. Si evitem que el seu producte passi per més mans i acabi sent distribuït en grans superfícies (o viatjant milers de quilòmetres), evitem també que s’especuli amb el seu valor al mercat, la qual cosa sempre acaba repercutint de forma negativa en el productor. A més a més, quan apostem pel producte local, estem apostant també per una alimentació més sana i de qualitat.

Quan tanquem el cercle de consum, el fem petit i evitem els intermediaris estem apostant per circuits curts de producció i donem suport a la petita pagesia, ramaderia, sector pesquer o a l’artesanat local. Quan decidim comprar als comerços de proximitat, cada producte a la seva botiga, ajudem els nostres veïns i veïnes a tirar endavant el seu petit negoci, que diversifica el mercat i evita que estigui en mans d’unes poques grans companyies que tenen tot el poder i la força per especular amb els preus, abaratir costos, collar productors perquè abaixin preus encara que sigui a costa de les condicions laborals i d’aplicar mesures que augmentin rendiment a costa d’empobrir la terra, la qualitat del producte o que perjudiquin el medi ambient, etc.

Amb el nostre consum podem posar en escac la indústria agroalimentària global i caminar cap a la sobirania alimentaria, és a dir, el dret de tots els pobles a produir aliments ecològicament, socialment, econòmicament i culturalment apropiat per mantenir-se a si mateixos i a les seves societats.