Construïm, Guanyem Sitges i Capgirem VNG- CUP porten el projecte de l'Autòdrom de Terramar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Les tres formacions municipalistes, juntament amb la CUP a nivell nacional, han decidit interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’acord d’aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de Sant Pere de Ribes en l’àmbit de l'Autodrom Terramar.

Les tres formacions municipalistes creiem que el projecte proposat per l’empresa promotora, Grand Prix, així com les modificacions urbanístiques dutes a terme per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, no responen a la protecció i dinamització mediambiental i cultural requerides en aquest espai; tot el contrari: responen a interessos especulatius i a un model de sobreexplotació turística que generarà grans impactes al nostre territori. En aquest sentit, les tres formacions compten amb el recolzament de la Territorial de CUP-Amunt Penedès-Garraf-Anoia, que les representa al Consell Comarcal i de la Candidatura d’unitat Popular (CUP) a nivell nacional, que també s’ha implicat en la via legal.

Cal dir, a més, que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, van aprovar definitivament les modificacions urbanístiques necessàries per impulsar el projecte de l’Autòdrom de Terramar en plena pandèmia, en un moviment clarament mancat de transparència i responsabilitat cap a la participació ciutadana.

L’objectiu d’interposar el present recurs contenciós administratiu no és tan sols que es declari la nul·litat i es deixi sense efecte els actes administratius impugnats, sinó també que s’efectuïn uns pronunciaments jurisdiccionals expressos, pels que es declari el següent:

 

  1. La contrarietat a Dret de la modificació puntual del PGOU de Sant Pere de Ribes a l’àmbit de l’Autòdrom de Terramar per reclassificar com a sòl urbanitzable terrenys amb valors naturals inclosos al PEIN i a la Xarxa Natura 2000 i el deure de l’Administració Pública de mantenir la classificació com a sòl no urbanitzable (SNU) d’aquests terrenys.
  2. La contrarietat a Dret de la modificació puntual per incloure entre les seves determinacions la modificació d’espais lliures i zones verdes sense seguir el procediment específic establert a l’article 98 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost i els tràmits especials.
  3. La infracció del principi de jerarquia normativa de l’article 13 del DL 1/2010 de 3 d’agost i del Pla Territorial Metropolità de Barcelona en requalificar terrenys inclosos en el sistema d’espais oberts i dotats d’especial protecció i en reduir el règim de protecció del SNU i permetre usos, instal·lacions i activitats amb major intensitat i impacte sobre aquest sòl.
  4. La contrarietat a Dret de tramitar una modificació puntual del PGOU de Sant Pere de Ribes de l’any 2001 i el deure de tramitar una Revisió del PGOU atesos els canvis urbanístics incorporats en la mateixa, el seu abast i incidència territorial, el temps transcorregut des de l’aprovació del Pla, la modificació de circumstàncies i la no adaptació del PGOU al DL 1/2010, a la Llei 2/2002 de 14 de Març i al principi de desenvolupament urbanístic sostenible, amb infracció de l’article 9.2 de la Normativa Urbanística del PGOU.
  5. La contrarietat a Dret de la modificació puntual per programar terrenys com a sòl urbanitzable programat o delimitat, que tenen naturalesa forestal i s’han de classificar com a SNU en aplicació de la Llei Forestal de Catalunya i el deure d’excloure del sector urbanitzable l’àmbit de 8HA del Turó del Bosc de Can Baró.
  6. La contrarietat a Dret de classificar i de mantenir com a sòl urbanitzable terrenys amb pendents superiors al 20% i terrenys sotmesos a risc d’inundació.
  7. La contrarietat a Dret de la previsió d’implantar un establiment hoteler –l’Hotel Mirador- i un vial afectant parcialment terrenys forestals inclosos a la Xarxa Europea Natura 2000 i un hàbitat d’interès comunitari corresponent a pineda mediterrània.
  8. La contrarietat a Dret de la tramitació i aprovació del Projecte malgrat la vigència de la declaració d’estat d’alarma, amb vulneració de la suspensió de procediments i d’expedients administratius i la improcedència d’haver rehabilitat el termini administratiu per no concórrer cap supòsit d’urgència de protecció de l’interès general ni del funcionament bàsic dels serveis, ni de perjudicis greus previstos a les excepcions de la Disposició Addicional Tercera del Reial Decret 463/2020 de 14 de març.
  9. La falta de justificació i motivació suficient de l’interès públic concorrent en l’expedient de modificació puntual i la inexistència d’interès públic i general real als efectes d’allò establert a l’article 97 del DL 1/2010 de 3 d’agost així com el sotmetiment a interessos privats vinculats a un Projecte concret d’un Promotor privat.
  10. La manca de justificació de la reducció del sòl públic de l’àmbit previst al PGOU vigent del 60% fins al 40% amb l’instrument aprovat, en perjudici de l’interès general.
  11. La no justificació de la modificació de la previsió en el planejament vigent de la cessió com a equipaments públics de les dues Masies catalogades –Can Sidós i Clots dels Frares-, edificacions que no són objecte de cessió amb la modificació aprovada.
  12. La contrarietat a Dret de modificar el règim general del SNU del PGOU de Sant Pere de Ribes per permetre-hi la implantació d’usos periurbans aliens al SNU amb afectació negativa al connector natural els Colls i Miralpeix.
  13. Infracció de la legislació agrària que contempla la preservació del sòl agrícola i la vulneració de Pla Territorial Metropolità, la Carta del Paisatge de la Plana del Garraf, la Carta del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona i de l’Informe desfavorable del Consell Comarcal per afectació a vinyes i terrenys amb valor agrícola amb la previsió dels equipaments eqüestres i l’ampliació de camins i vialitat.

Per tots aquests motius, i sota una convicció clara de defensa del nostre territori, hem decidit mostrar la nostra fermesa a l’oposició del projecte en un recorregut legal, primer amb les al·legacions que vam presentar el passat juny i ara amb aquest recurs contenciós davant el TSJC, que ens ha de dur a frenar i replantejar l’actual projecte de l’Autòdrom de Terramar.

Volem reivindicar, però, la importància de mantenir viva la mobilització, i és per això que volem reconèixer la tasca de la Plataforma Verda de l’Autòdrom i de la lluita veïnal, a qui recolzem i amb qui seguirem col·laborant en la seva oposició al projecte i en la cerca d’alternatives respectuoses amb l’entorn natural.

L’Autòdrom de Terramar forma part del patrimoni històric i cultural del Garraf i es troba enmig d’un espai natural, connector biològic entre la Riera de Ribes, el Bosc de Can Bruguera i el Parc del Garraf, zones d’alt interès paisatgístic incloses a la Xarxa Natura 2000.

 

A la roda de premsa també han intervingut membres de la Palataforma Verda de l'Autòdrom, que han expressat el seu suport a la iniciativa impulsada pels tres grups municipals.